Al voltant de la visió

La proposta és entreteixir al llarg del Brutal diverses de les afinitats que hem anat detectant en aquestes trobades al voltant d'algunes constel·lacions en què es creuen les nostres activitats, desitjos, cosetes. I que estan en un camp proper a la imatge i la visió.

La primera trobada d´aquesta mini sèrie serà el divendres 23 de setembre i hem volgut que giri al voltant de la mimesi i el desig d´habitar altres corporalitats.

Excessos mimètics, desitjos d'alteritat

“Només un mirall buit és un mirall viu. Només una persona molt delicada pot entrar en una habitació buida on hi ha un mirall buit, i amb una tal lleugeresa, amb una tal absència de si mateixa, que la imatge no es marqui”

Lispector, Aigua viva

Quins cossos han aconseguit desempallegar-se tant de la llosa de la identitat, ser tan poc si mateixos, a penes pertànyer-se, que la seva imatge no es marqui al mirall? Aquesta sessió és una trobada oberta en què experimentar i pensar col·lectivament sobre les maneres en què en les arts vives s'assagen corporalitats lleugeres, com la que apunta Lispector a la seva cita. Però aquí l'accent no es col·loca tant sobre aquesta gairebé desaparició (això només és el resultat de la mimesi), sinó sobre el desig d'habitar altres corporalitats (un desig d'otrear), i sobre les vies que aquest desig troba per manifestar-se en diferents formes de mimetisme.

La constel·lació de termes per acostar-se a aquest desig abasta la mimesi, la còpia, la semblança, la semblança i els semblants. Les maneres d'otrear, de sortir de si i empatitzar, simpatitzar, obren possibilitats d'habitar altres temps i estars, d'experimentar altres maneres de concebre i percebre el món. El ball és una via més d'endinsar-nos en aquesta mimesi, en funció de com s'incorpora, encarna altres corporalitats i convida els cossos a habitar i ser habitats els uns pels altres, a diverses formes de mutualitzar-se i contagiar-se.

Proposem un acostament a la mimesi com a màgia de transformació i transmissió, com a espai on trencar límits, fronteres i identitats i desdibuixar-nos en un comunicar. La mimesi permet percebre que estem habitades per una infinitat d'atrevitats, éssers materials, virtuals, imaginaris, ficcionals, presents, de temporalitats passades o per venir. Permet una escolta atenta a l'entorn, allò que hi ha, allò que intuïm que hi ha i allò que desitgem que hi hagi, obrint les possibilitats de desenvolupar altres percepcions i ponts amb els cossos del món.

Convidar a la mimesi amb freqüència és convidar a una relació que requereix de la mirada, l'atenció i el temps per apreciar-nos, per deixar que els cossos es calin, s'entretellen, surtin de si i s'otreuen. Aquesta trobada busca això, oferir-nos un temps en què compartir i experimentar impressions, pensaments i pràctiques al voltant de la “màgia mimètica” als “mecanismes mirall”.

Us proposem una tarda en què llençar-nos a una aventura mimètica, a una festa lenta de contagis on experimentar i pensar juntes sobre formes d'imaginació empàtica. Per això Victoria ens desplegarà algunes de les seves reflexions i observacions sobre diversos acostaments mimètics en les arts vives que s'entreteixessin amb algunes pràctiques sensoperceptives i ballants d'Itxaso Corral, Ona Bros, Adaline Anobile i Ana Butrago per submergir els nostres cossos en aquesta escolta atenta que permet la “màgia mimètica” ”.