'El lugar de los pasos perdidos' de Mónica Valenciano

Hi ha un lloc de la memòria on els passos anteriors ressonen en present, un espai potencial on la presència succeeix com a lloc d'a-parició, alguna cosa va en aquesta trama palpitant... entre els passos que el temps suspèn el cos es mou portat per allò que porta, una polifonia de veus a la veu. Allà on una trucada es juga en nosaltres escoltem la llengua que crema, la pregunta en ruïnes balla la seva pèrdua... emergències d'un temps que alhora ignorem.

l'ocasió cantava : entre tot la set borda a la saliva.. a

puntades de peu la melodia deixava caure tres notes i un cec a la veu

fa mal lluny aquí, l'altra cara del gest ofert.

Entre tot la set tremola en forat,

movent accents a plena llum escolta

on ..margulla l'esquelet,

a què sap ara el teu silenci?

Amb la boca oberta ..la curiositat del cos salvatge i

el seu abeurador d'absències després de la llengua,

no arriba la pregunta a convertir-se en niu

el que bufa creua la intempèrie,

deixant veure la transparència més antiga

pasturaven els ulls d'aquella nit, a

tot just un instant va escopir el bosc.

Encara la imatge compta llavors ..passos d'una multitud

al fons de l'esgarrinxada.

Que parlen els morts...

el que no saps arriba a primers passos,

a terra d'una altra veu

dansa...

És temps que?